PAELLA VALENCIANA

Avui cuinem paella valenciana. Què rica!!!!

INGREDIENTES:

·         Un pollastre d'un quilo, correctament trossejat.

·         200 grams de magre porcí.

·         200 grams de bajoqueta, millor de ferradura.

·         125 grams de tavella i 125 de garrofó.

·         100 grams de tomaca ben picolada.

·         200 grams d'oli.

·         400 grams d'arròs.

·         Aigua (sempre doble que arròs).

·         Sal, pebre-roig (una cullereta plena, de les de café), safrà.

·         Un polsim de pebre negre (optatiu).

PREPARACIÓ:

1.         Posem a la paella l’oli a un foc de flama i quan l'oli és prou calent se li tira un grapada de sal i després el pollastre i el magre. Es regiren fins que comencen a daurar-se, moment en què s'afegiran la bajoqueta i la tomaca, se'ls peguen voltes i més voltes.

2.         Ben sofregit el conjunt, es tira el pebre-roig i s'aboca immediatament el litre d'aigua (que es tindrà a mà, perquè el pebre-roig no es creme).

3.         Es posen tot seguit els fesols tendres de la tavella, i del garrofó, el safrà i el pessic de pebre-negre en pols.

4.         A foc de flama viva es deixa bullir fins que tot estiga cuit. És el moment d'abocar l'arròs, afegint-li abans l'aigua que haja perdut pel bull, i es tasta de sal.

5.         La cocció prossegueix durant 10 minuts, i, a foc gradualment rebaixat, altres 10 minuts.

6.         Ja eixut, es deixa uns pocs minuts sobre el foc sense flama (ni tions fumejants), que socarrarà i caramel.larà l'arròs de la capa inferior, i formarà el deliciós socarrat.

7.         Treta del foc, es deixa reposar un minut o dos. Sovint s'acompanya, en anar a menjar-la, de llima partida en quarts.

 Bon profit!!

TOCA TOCA

Avui, us presente una activitat que podem fer a classe i, també, a casa, es tracta del “Toca, toca”

Quina són els objectius d’aquesta activitat?

-          Identificar diferents tipus d’aliments (fruites i verdures) amb l’ayuda de l’observació i del tacte, i així desenvolupar els sentits.

-          Distingir les fruites i les verdures dels altres aliments.

Que materials necessitem?

Qualsevol tipus de fruites (dolça, seca...) i verdures.

Com es desenvolupa?

Un dia abans de fer aquesta activitat haurem d’agrupar als xiquets en grups de 4-5 membres els quals se’ls farà portar de casa una fruita i una verdura diferent entre ells.

Una vegada a classe, els xiquets hauran de posar-se en els grups que ja havíem fet prèviament posant al damunt de les taules tots els aliments que hagen portat. D’aquesta manera primer els observaran i, després en faran una breu descripció basant-se en el guió següent:

-          NOM DE LA FRUITA O VERDURA

-          COLOR

-          FORMA

-          TEXTURA DE LA PELL

-          OLOR

-          PER QUÈ LA FEM SERVIR (Per ex. La taronja en fem suc de taronja)

Una vegada fet això, podem començar el joc.

El joc consistirà a tapar els ulls d’un dels membres del grup i fer-li tocar dues fruites i verdures. Aquesta activitat es repetirà amb la resta de membres del grup.

No es vol fer una competició, simplement es vol que els xiquets dialoguen entre ells, es relacionen i, al mateix temps aprenguen a diferenciar els aliments segons el grup al qual pertanyen.

El final de l’activitat es passarà a posar en comú la descripció d’una fruita o verdura de cada grup davant la classe.

A casa la podem fer entre els pares i els fills, jugant a endevinar les fruites i verdures amb els ulls tapats.

Espere que us agrade.

Salutacions.

QUÈ ENS APORTEN ELS ALIMENTS?

Segons les substàncies nutritives que contenen i que aporten al nostre organisme, els aliments duen a terme tres funcions:

    1. Permetre el creixement.

    2. Aportar energia per a les diferents activitats.

    3. Proporcionar substàncies perquè el cos funcione.

I sabeu que aliments desenvolupen aquestes funcions?

-        Aliments constructors, pertany als grups 1 i 2. Aquests aliments ens permeten créixer, desenvolupar-nos i mantenir sans els ossos i músculs, ja que aporten proteïnes. Alguns exemples són: llegums, fruits secs, carn, peix, ous i llet.

-        Aliments energètics, pertany als grups 5, 6 i 7. Ens proporcionen energia per realitzar les nostres activitats diàries (caminar, córrer, estudiar…), ja que contenen sucres i greixos. Per exemple: oli, patates, cereals, llegums, fruits secs, sucre i mantega.

-    Aliments reguladors, pertany als grups 3 i 4. Aquests aliments afavoreixen que el nostre cos funcione bé i ens protegeixen de malalties, ja que contenen vitamines i substàncies minerals. Com són: Fruita, verdura, peix, llegums, fruits secs i llet.

Espere que hagueu aprés molt.

L'ORIGEN DELS ALIMENTS

És molt important menjar tot tipus d’aliments per tenir una dieta equilibrada i una bona salut.

Us agradaria saber d’on provenen els aliments que mengeu diàriament?

Hem de saber que podem trobar aliments que provenen tant dels animals, com de les plantes. Els aliments els classifiquem segons el seu origen, és a dir, si s’obtenen de les plantes, dels animals o dels minerals.

• Aliments d’origen vegetal: són les verdures, les fruites, les hortalisses, els cereals i tots els productes derivats d’aquests com la pasta o el pa. Aquests aliments són rics en substàncies nutritives
• Aliments d’origen animal: són la carn, el peix, la llet, els ous…i els seus derivats como el iogurt, el formatge i la mantega.
• Aliments d’origen mineral: són els que no provenen ni dels animals, ni de les plantes, sinó de substàncies minerals com l’aigua i la sal.

Ara posarem un exemple, la truita de creïlles. Així pugueu veure els ingredients i d’on provenen:

• Creïlles (plantació de creïlles), per tant, origen vegetal.
• Ceba (plantació de cebes), per tant, origen vegetal.
• Ous (gallina), per tant, origen animal.
• Oli (olives), per tant, origen vegetal.

Ara us toca a vosaltres analitzar alguns aliments.

Fins la próxima!

BUNYOLS DE VENT

Avui us presente altra recepta que pugueu fer amb els vostres xiquets. Recepta típica a la Quaresma en la Comunitat Valenciana, però que pugueu fer quan vulgueu.

Sabeu d’on provenen els bunyols de vent?

Una hipòtesi sobre el seu origen és aquesta: Si fem cas del "coneixement compartit", creiem per deducció que l'origen i objectiu dels bunyols de quaresma era endolcir, o premiar, les penúries i abstinència que patien les persones durant el temps de quaresma, quan durant set setmanes no es podia menjar res que provingués d'animals de sang calenta. D'aquí també que el primer dia que s'elaboren és el Dimecres de Cendra i el darrer, el Divendres Sant. Dues dates que, segurament, també expliquen per què aquest dolç, segons marca la tradició, només es menja aquests dos dies de la setmana, encara que això, no deixa de ser una altra hipòtesi.

Preparats cuiners, que comencen!!!!

INGREDIENTS:

·         65 grams de farina.

·         40 grams de mantega.

·         2 ous.

·         125 mililitres d’aigua.

·         Sucre.

·         Oli.

·         Sal.

Amb aquestes mides us sortiran uns 25-30 bunyols.

PREPARACIÓ:

1.    Posem en un cassó l’aigua amb la mantega i un polsim de sal.

2.    Quan arrenque el bull, parem el foc i hi afegim la farina tota de cop.

3.    Remenem bé fins que quede tot integrat i la massa que no s’enganxe a les parets.

4.    Afegim els ous d’un en un i els integrem bé a la massa.

5.    Quan està ben llisa, ja podem fregir-los.

6.    En un cassó o paella posem oli (abundant) a escalfar. Jo faig servir un cassó de poc diàmetre per no haver-ne de gastar tant.

7.    Amb una cullereta, prèviament mullada amb l’oli calent (perquè la massa no s’enganxe), anem tirant boletes de massa a l’oli.

8.    Veureu que s’inflen (de vent) ràpidament, arriben a doblar el seu volum.

9.    Quan els veiem rossos de la part de sota, si no s’han girat sols, els donem la volta.

10. Un cop fregits els anem posant en un paper absorbent per treure l’oli.

11. Finalment, els posem a una safata, tirem sucre per sobre i quan estiguen freds, n’hi tornem a tirar una mica més i ja els podem servir.

Espere que us agraden!

Bon profit!

DESDEJUNI SALUDABLE

Com ja sabeu el desdejuni és el menjar més important del dia.

Un bon desdejuni és imprescindible perquè els xiquets rendisquen a l'escola. És necessari alçar-se abans per a dedicar uns 15 minuts al desdejuni i acostumar-se a anar al llit un poc abans.

Important:

• El desdejuni ha d'aportar el 25 % de l'energia de tot el dia.
• Desdejunar ajuda al control del pes.
• Un bon desdejuni ha de contenir:

              - un lacti (llet, iogurt, formatge).

              - cereals o pa.

              - proteïnes.

                       -  i fruita.

Per als xiquets que els coste menjar al matí, una bona opció és reforçar la llet amb cereals, nous, cacau, prendre iogurts amb cereals i fruites seques o amb una fruita pelada i tallada.

Per tot allò, és molt important que els desdejunis sigan d’aquesta manera.

      A continuació, us deixe una taula, la qual tindrem a classe, i cada dia a l’hora d’esmorzar veurem allò que cadascú ha tret per a esmorzar.

DILLUNS	DIMARTS	DIMECRES	DIJOUS	DIVENDRES
Gaudeix de la fruita	Per a ser un campió, un entrepà de pernill	Gaudeix de la fruita	Si calci vols, molta llet a has de beure	Desdejuni llibre: Nous Pa Galetes Iogurt

 També us deixe un enllaç perquè pogue visualitzar un menú per als vostres xiquets.

http://www.cuinatur.com/wp/wp-content/uploads/2012/09/Menu-TARDOR-2012-abreujat1.pdf

A L'ESCOLA AMB ENERGIA. RENDIREM MÉS I ENS SENTIREM MILLOR

GRUPS D'ALIMENTS

Una vegada treballada a classe la roda dels aliments, us penge ací tota l’explicació dels grups d’alimentos, per a poder llegir-la de nou.

 

Grup 1

·         Cereals: han de constituir la base fonamental de la nostra alimentació, ja que són una font d’energia important. Els aliments que els contenen són el pa, la pasta, l’arròs i els cereals d’esmorzar. Els aliments integrals (pasta, arròs, pa, farines) són més rics en fibra, vitamines i minerals que els refinats. Les creïlles i la resta de tubercles se solen incloure en aquest grup.

·         Sucres, dolços i begudes ensucrades:  els sucres d’absorció ràpida, com el sucre de taula i la mel, es caracteritzen per aportar energia i augmentar l’acceptabilitat dels aliments i les begudes. El consum d’aquests sucres ha de ser moderat, ja que una ingesta elevada pot afavorir un increment de pes i produir càries dental.

Grup 2

·         Olis i greixos: els greixos són essencials per a la nostra salut. Tot i així, els greixos i els olis han de consumir-se amb moderació, a causa de l’elevada aportació calòrica. Són molt més saludables els greixos d’origen vegetal, sobretot l’oli d’oliva verge. Es recomana tant per cuinar com per amanir, ja que presenta propietats cardiosaludables a l’actuar favorablement sobre els nivells de colesterol en sang.

Grup 3

·         Els lactis (llet, iogurts, formatges, etc.) són una font important de proteïnes d’alta qualitat, lactosa, vitamines (A, D, B2 i B12) i de calci, mineral importantíssim perquè es formin els ossos i les dents. Hauríem de consumir de 2 a 4 racions de lactis al dia. La llet és molt convenient en totes les etapes de la vida.

Grup 4

·         Carns i embotits: la carn és una font important de proteïnes d’alt valor biològic, de vitamina B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc. La carn conté ferro d’alta absorció digestiva. Els embotits grassos han de consumir-se sols ocasionalment.

·         Peix i marisc: el peix és una bona font de proteïnes d’elevada qualitat, vitamina D i iode. El peix blau (tonyina, areng, sardina, cavalla, salmó, anguila, etc) és molt ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3, que són essencials (s’obtenen a través dels aliments, ja que el nostre cos no pot produir-los) El marisc és una gran font de vitamines i minerals.

·         Ous: són un aliment de gran interès nutricional que ens aporta proteïnes d’elevada qualitat, vitamines (A, D i B12) i minerals (fòsfor i seleni).

·         Llegums: els pésols, els cigrons, les faves i les llenties, ens aporten hidrats de carboni, fibra, vitamines, minerals i també proteïnes. Si es combinen els llegums amb els cereals, s’obté una aportació de proteïnes de més qualitat.

·         Fruits secs: la característica principal és l’alt contingut energètic i la important aportació d’àcids grassos insaturats (omega 3 i omega 6) i fibra.

Grup 5

·         Verdures i hortalisses: són una font important de vitamines, minerals, fibra i antioxidants, per la qual cosa és recomanable consumir-les diàriament. La millor manera d’aprofitar totes les vitamines i minerals és prendre-les crues, soles o en amanida.

Grup 6

·         Fruites: ens aporten aigua, sucres, vitamines com la C i els carotens; minerals com el potassi i el seleni, i fibra. Les fruites dessecades (prunes, castanyes, panses, dàtils) es caracteritzen per menys contingut d’aigua. És important que n’hi haja una que siga rica en vitamina C (cítrics, kiwis, maduixes, etc.).

Fins la próxima!

ORXATA

Com tasca final de la nostra unitat farem un receptari, amb aquesta intenció, al llarg de la unitat us proposarem diferents receptes típiques de la Comunitat Valenciana. Una bona opció és cuinar pares i fills junts o preguntar a les àvies receptes típiques de la Comunitat Valenciana.

Avui us presente una recepta que pugueu fer junts pares i fills. Es tracta de l’Orxata.  És una recepta molt senzilla i, a més a més, podreu gaudir d’una beguda riquíssima i típica a la Comunitat Valenciana.

Un poquet d’história…

Conta una llegenda que una jove va donar a tastar una beguda blanca i dolça al Rei d'Aragó Jaume I, qui molt complagut pel seu sabor, va preguntar: "Què és açò?", i la jove va respondre: "És llet de xufa", a la qual cosa el rei li va replicar dient, "Això no és llet, això és or xata!", d'on alguns atribuïxen el nom a esta beguda.

Llegenda o realitat, l'orxata és una beguda l'essència de la qual és la xufa, tubèrcul típic de l'horta valenciana. I no sols Jaume I el Conquistador va quedar fascinat amb aquest xicotet aliment.

L'orxata de Xufa de València, que tradicionalment es considera una beguda refrescant, és  més que això, un producte refrescant i imprescindible en la dieta mediterrània pels seus innumerables beneficis per a la salut.

Preparats cuiners, que comencen!!!!

INGREDIENTS:

• 250 grams de xufla.
• 1 litre d’aigua.
• 100 grams de sucre o edulcorant en pols.
• Media branca de canyella. 

PREPARACIÓ:

1.  Rentar bé la xufla i posar-la en remull el dia abans.
2. Escórrer bé la xufla.
3. Triturar la xufla amb la batedora juntament amb la canyella i el sucre.
4. Afegir la meitat de l’aigua i tornar a triturar.
5. Afegir la resta de l’aigua i barrejar bé.
6.  Colar tot per un colador ben fi, premsant bé per tal d’extreure’n tot el suc. Va molt bé utilitzar dos coladors: primer un no tan fi i després un colador tan fi com siga possible.
7. Deixar a la nevera fins al moment de servir, perquè estiga ben fresqueta.

Ara solament quedar gaudir de la recepta elaborada. 

Bon profit!

Espere els vostres comentaris.

ALIMENTACIÓ SALUDABLE

    Una alimentació saludable es defineix com aquella que és suficient, equilibrada, variada, segura, adaptada al comensal i a l’entorn i sensorialment satisfactòria. Per programar una alimentació saludable, cal conéixer les qualitats nutritives i d’ús dels diferents aliments, que sovint es classifiquen en grups d’acord amb els nutrients que contenen, i per això és convenient incloure en la ingesta diària aliments de tots els grups.

A continuació, us donem alguns consells que heu de tindre en compte a casa:

•  És important fer 5 ó 6 menjars al dia: desdejunar, esmorzar, dinar, berenar i sopar. Ens ajudarà a equilibrar l’alimentació al llarg del dia i a evitar llargues estones sense menjar o ingestes massa abundants.
•  Desdejunar inaugura el dia i ens posa en marxa. És convenient que siga complet: llet o derivats desnatats o semidesnatats, pa, cereals rics en fibra, fruita, i una bona opció per a l’esmorzar és un entrepà.

Cal potenciar:

• El consum de fruita fresca i de temporada, com a postres habituals dels menjars i com a complement d’esmorzars i berenars.
• El consum de verdures i hortalisses de temporada en el primer plat i/o com a guarnició del segon plat dels diferents menjars, a més de garantir la presència habitual d’amanides.
• El consum de llegums i de fruita seca crua o torrada sense sal.
• El consum de farinacis (pa, pasta, arròs...) integrals.
• El consum de lactis desnatats o semidesnatats, i principalment, en forma de llet, iogurts i formatges.
•  La presència de pa, preferentment integral, en els diferents menjars.
• L’ús de l’oli d’oliva.
•  El consum d’aigua com a beguda bàsica i vital, tant en els àpats com entre hores.
• Un estil de vida actiu que incloga un mínim d’una hora d’activitats d’intensitat moderada/ intensa (caminar, córrer, jugar al parc, fer esport, etc.).

Espere que practiqueu aquests consells.